Sufocat per la ciutat, el nostre heroi agafa el primer autobús cap enlloc. En arribar-hi, finalment pot respirar. Exhala la desesperació i respira allò que l'envolta.
Thomas Merceron prefereix l'evocació de sensacions a la narrativa pura. En una narració gradual que segueix els girs i girs de la meditació, combina estils. El lector, mil vegades transformat, no es preocupa: les mans del seu guia són massa hàbils.