La Flama

Tot canvia però alhora tot sembla el mateix i l’Ingken no pot ignorar-ho: casquets polars tacats de marró pels constants incendis forestals, la construcció de canonades infinites per pal·liar tots els ponts cremats, la sequera permanent… Miraculosament, el món sencer persisteix malgrat la lenta erosió de l’estabilitat. Després d’un viatge a París, l’Ingken torna a casa disposat a reduir el seu consum de drogues. La Lily, la seva companya i aliada, està emocionada i visiblement excitada per una nova relació que acaba d’encetar. Tot i que l’Ingken vol sentir-se feliç per ella, sent una incomoditat inevitable que es barreja amb una disfòria que s’està coent a foc lent dins seu.