Aventurar-se avui en dia en un projecte com el d'una revista de còmics és un despropòsit que fa aigües de per totes bandes. Si tenim en compte que el paper de les revistes com a mitjà de difusió d'historietes ha quedat desgastat i si hi afegim l'ús del català com a principal llengua vehicular, el que ens queda no és una utopia sinó un mal negoci. Un despropòsit tan temptador què no ens hi podem resistir. Així que ens obstinam a plantejar la necessitat de tenir un espai físic on els dibuixants i escriptors d'historietes, novells o no tant, puguin expressar-se en aquest llenguatge, tan senzill com a la vegada complex, que és el còmic.