Cap petó per a la mare

Òscar Gatmaula no és el que anomenaríem un nen exem- plar. Odia dutxar-se, portar roba neta i planxada, fer els deures i, per sobre de tot, les carantoines asfixiants d’una mare que segueix tractant-lo com si fos un nadò. A en Òscar el que li agrada de debò és llegir còmics d’amagatotis, esvalotar la classe de la senyoreta Ronroncilla amb pols pica-pica, jugar a futbol amb els seus amics i esbatussar-se amb ells a la primera de canvi. Com es pot mantenir aquest paper de nen rebel i milhomes si a casa volen que semblis un gatet de postal i no paren de petonejar-te? Un dia o altre haurà d’esclatar la crisi, és inevitable. L’espetec, violent i dolorós, possibilitarà que en Òscar conciliï la seva personalitat contestatària amb l’amor matern, que adoptarà formes d’expressió menys invasives.