De les criatures del bosc

De les Criatures del Bosc fa un exercici que gairebé podríem titllar de fenomenològic; tracta l'origen de la poesia, l'experiència, el record, l'intel·lecte i els sentiments que conflueixen en un gest, el gest creatiu, i assoleixen mots, ritmes i fondàries que transcendeixen el trispol d'on han sorgit. La novel·la gràfica de Miró i Arévalo beu de la mirada obscura, inquietant i inesgotable del poeta Andreu Vidal i del seu record d'un esdeveniment trasbalsador i cabdal que comença així: una parella de joves, massa joves, una nit al bosc. Quin estrany ésser dins el nostre esguard dissecat sura talment les papallones?