LOTO

En dotze capítols curts, LOTO descriu minuciosament un seguit de seqüències que involucren cercles, quadrats, angles en un univers geomètric, gairebé tipogràfic. Aquestes històries mínimes però explícites (caure, creuar un obstacle, rodar ...), que poden llegir-se com una explosió pop però també com una cínica burla a l'Op Art, segueix fidel el llenguatge del còmic, usant els seus límits per dotar-se d'una coherència necessària per no perdre's en la seva pròpia broma.