En l'enrenou de les ciutats, el temps d'espera de l'transport públic es converteix en una detenció forçosa: són tan sols uns minuts escorreguts del dia, repudiats per trivials, que poques vegades adquireixen el dret a instal·lar-se en el record. I no obstant això, aquest temps fugaç és capaç de desestabilitzar-mentre existeix, obligant-nos a afrontar el buit del mig camí amb complets desconeguts o amb la nostra pròpia solitud.