Les revelacions automàtiques són un tipus de dibuixos que vaig començar a fer de manera un tant ingènua en un moment de la meva vida en el que havia perdut tot interès en el dibuix com a mitjà d'expressió. Això devia ser cap al 2009. Però de sobte em vaig donar compte de que estava consolidant un estil pròpi que sortia sol i que tenia vida pròpia. Vaig anar afegint llenya al foc i aquestes revelacions automàtiques es van anar expandint en diferents formes.
Primer de tot vaig instaurar un blog en el que cada dia penjava un d'aquests dibuixos revelatoris. Alguns d'ells van aparèixer en fanzines com Vomitorium, Antipatía o Tigre Enorme. Més tard, cap al 2011, vaig començar a pintar aquest tipus de dibuixos per les parets de l'habitació del pis que per aquell aleshores habitava, projectant imatges de quadres d'autors reconeguts del passat, resseguint només les anatomies que m'interessaven i afegint aberracions de la meva collita. Aquesta habitació va esdevenir el meu Temple. Les revelacions automàtiques també han il·lustrat el CD de Coàgul editat per Fungus Cerebri, el cassette de Coàgul editat per Ozonokids, el micro-acordió compartit amb la Clara-Iris, o el Llibre dels 50 Poders.
Recentment, el Petit Comité del Terror ha editat el Llibret de Revelacions Automàtiques, compendi definitiu del que fins ara han estat aquestes visions. En aquesta exposició es presenta una selecció de les revelacions que aparèixen en aquest llibret, així com un mural a l'estil del Temple.