Rosario y los inagotables

Presentació a càrrec del Sr Absence
Per fi la reedició d'un dels millors còmics apareguts en l'última etapa de la revista El Víbora
Rosario porta el pèl curt com un noi perquè no se li enredin les circumstàncies , que són moltes i variables . Los Inagotables són, en principi , Joe i Moe , un parell de ganduls que es passen la vida fullejant , com déu mana . La resta de personatges que poblen aquestes pàgines són una tropa de secundaris que , si es posessin a això , potser podrien donar un gran cop i viure de les rendes , però que han optat per prendre cervesa tota la nit , obrir un videoclub , muntar una banda de pop - rock , fer una passejada en Cadillac o demanar una pizza i veure-les venir . Tots solquen el cinisme , van fent , viuen sense alè però respiren pel diafragma . No hi ha cap pressa.
Laperla i Prior , parella de dos, prenen els llocs comuns de la ficció nord-americana per servir - per descomptat en got ample - una modulació del gènere negre collida en algun lloc entre els Hernandez Bros i els germans Coen .